El passat dia 7 d’abril el Jutjat Mercantil número 11 de Madrid va dictar una sentencia d’extraordinària importància. I ATENCIÓ AL PROPER DIA 26 D’ABRIL¡¡¡¡ El Tribunal de Justicia Europeu resoldrà per fi sobre la limitació de la retroactivitat dels interessos pagats de més. Tens encara clàusula terra a la teva hipoteca? La tenies? Podem trobar diferents supòsits:
- Tens la clàusula terra i no has signat res amb el banc. Doncs ara és el teu moment. VINENS A VEURE SENSE COMPROMÍS (pots demanar hora de visita per correu electrònic enviant un correu a tatcheadvocats@tatcheadvocats.org o trucar als telèfons 93-7256039 ó 93-7256054. T’atendrem de manera gratuïta. Entra a la nostra web: abogadoensabadell.com i confia en BUFET TATCHE ADVOCATS i a la nostra experiència. No te’n penediràs. Deixaràs de tenir la clàusula terra i el Banc t’haurà d’indemnitzar amb el que has pagat de més.
- Tens clàusula terra, però signaves un document anualment amb el banc establint l’interès aplicable en aquell període, per limitar la clàusula terra. No podràs fer res, perquè vas signar una clàusula que t’impedeix reclamar.
- Tens clàusula terra, però fa pocs dies vas signar amb el Banc un document pel qual passaves a tenir un interès fixe. Doncs ja no pots fer res. Has signat també una clàusula que t’impedeix reclamar res més. No podràs recuperar el que vas pagar de més.
Et pots preguntar: el banc m’aplicarà la sentència, em traurà la clàusula terra sense jo haver de signar res i em retornarà els diners? Nosaltres creiem que els bancs, ara més que mai intentaran que signis documents on o be quedi fixat un interès fixe, o potser no, però segur que en cap cas et tornen voluntàriament el que has pagat de més, doncs ja tenim antecedents del que van fer altres bancs condemnats en la sentència del Tribunal Suprem. Només els que van reclamar judicialment amb els seus advocats van aconseguir la satisfacció total.
Per que crees que el teu Banc es va posar aquests dies en contacte amb tu per oferir-te un interès fixe? I per què t’han dit que ho has d’acceptar ja mateix? Nosaltres ja fèiem l’advertència. Malauradament els que han signat ja no podran fer res. I sí, creiem que es poden sentir enganyats. Doncs no caiguis tu ara en el mateix error.
CONCLUSIÓ: ARA NO TENS EXCUSES. No et preguntis si guanyaràs el judici doncs sí que ho faràs. De fet el mes probable és que ho vegis tot resolt interposant la demanda i el banc no s’arrisqui a tenir una sentència condemnatòria. La màxima que diu que només els que actuen aconsegueixen coses, és aquí més aplicable que mai. No et preguntis tampoc: si faig una demanda contra el meu banc m’ho tindrà en compte en el futur? No. No ho farà. No ho fan mai. El número de bancs s’ha reduït i la competència entre ells és extraordinària i cap s’arrisca a perdre clients.
En aquesta sentència, tots els bancs demandats (entre ells el Banc de Sabadell, el Banc Popular o Kutxabanc) han estat condemnats ………..La sentència considera que eren clàusules pre-redactades i no negociades individualment, essent condicions generals de la contractació. La sentència no diu que una clàusula terra sigui il·lícita per sí mateixa, sinó tot el contrari: és lícita i admesa. Però si no són transparents, resulten abusives i per tant nul·les. Per què? Doncs perquè el que feien els bancs era posar un límit als interessos en una hipoteca feta com a interès variable, sense una prèvia negociació i informació (i la sentència diu que signar una oferta vinculant no suposa complir amb aquests requisits). De fet el Tribunal Suprem ja va exigir el requisit que el consumidor, no només tingués clar coneixement de la incorporació de la clàusula, sinó també del comportament previsible de quina eficàcia tindria. En definitiva, el tractament poc important i secundari que els bancs donaven a la clàusula terra en les escriptures d’hipoteca suposa una manca total de TRANSPERÈNCIA i per això declara LA SEVA NUL.LITAT.
Malauradament, en quan al dret de ser indemnitzats pels interessos pagats per aplicació de la clàusula terra, malgrat la nul·litat declarada, la sentència utilitza els mateixos arguments de seguretat jurídica i trastorn greu de l’ordre públic, feta servir pel Tribunal Suprem. Es a dir: si els bancs ho tinguessin que tornar tot, es produiria un gran trastorn econòmic. I per això ho limita al dia 9 de maig de 2.013 (data de la primera sentència del Tribunal Suprem). Per això els efectes retroactius queden limitats a aquesta data. Per tant HAUREM D’ESTAR ATENTS al que digui el Tribunal de Justicia de la Unió Europea el proper dia 26 d’abril. Per què no hem de descartar (desitgem que s’imposi el Dret a raonaments que no podem compartir) que es pronunciï en el sentit de declarar que els bancs han de retornar tots els diners rebuts de més, sense límits a la retroacció.